dissabte, 28 de març de 2009

cabòria

Tinc un somriure als llavis. De què direu? No, no m'he enamorat. No és que no vulgui, és que no ha passat. El que em provoca el somriure, són els enamoraments dels altres. Si. Acabo de veure un episodi d'Hospital Central i sembla que la Maca i l'Ester tornen a estar juntes. Que maques. Ja veieu, a falta d'altra cosa m'entretinc amb somnis ficticis, i mira, me n'alegro i tot. És curiós com les ficcions ens toquen. Què tindràn?

cabòria

Camino per Girona. Són quarts de dues de la matinada d'un divendres. Vaig sola pel carrer i al meu voltant veig colles que riuren i parelles agafades de la mà. Busquen un bar. I jo atravesso el pont i sento l'aire més fresc just al mig (no us havieu fixat que just a mig pont fa més fred?) De cop veig que el carrer que he de seguir és tort i solitari, però aprofito per mirar els aparadors. He vist un vestit que m'agrada, encara que no sigui de flors. Però ara la botiga és tancada i jo constato una vegada més que mai no sóc al lloc en el moment adequat.

dijous, 26 de març de 2009

tinc son
però m'entretinc
per apagar
l'enrenou de l'estòmag
de problemes vells
que estan a mig resoldre.

Passajaré per la platja
vora les estrelles
i sentiré
el cant dels galls

podré ballar la dança
i llançar al foc les fulles seques

dimecres, 25 de març de 2009

Tinc un test ple de trèbols de quatre fulles.

on és la sort?

dimarts, 24 de març de 2009

avui a la feina ens ensenyaran a ser creatius.

no prometo res.
el desencís
que fa voleiar el fum negra
d'una espelma

dilluns, 23 de març de 2009

que suggerent el carrer solitari del matí, quan encara no han sortit els nens i les nenes per anar a col·legi. quan encara tot està quiet i a la cuina trenca el silenci el so del cafè acabat de fer. m'assec tranquil·la a mirar per la finestra.

diumenge, 22 de març de 2009

flors

tinc moltes ganes de posar-me una camisa de flors
o un vestit de flors

si, és cert.

no em pregunteu per què.
de cop m'ha agafat aquesta necessitat.

el problema és que al meu armari no hi ha res de flors...

i sóc nefasta per anar de compres...

divendres, 20 de març de 2009

de cop em trobo aquí amb la pàgina en blanc.

i penso: quin relax seure's davant de la tele a veure toteries que fan riure.

per què riure és la gran solució a tots els mals.
fins i tot al mal d'esquena, per què el prevé, reforçant els músculs.

dijous, 19 de març de 2009

poema

camino per l'asfalt cremat de sol,
veig els contrallums
dels arbres i les papereres
i envejo els bancs,
aquells de fusta verda.

i et veig a tu,
amb les teves ulleres negres,
els texans i les botes,
i la samarreta blanca,
i els cabells llargs.

i em paro un moment,
i m'adono del miratge.

dimarts, 17 de març de 2009

pensament

No fa massa em vaig llegir La música de l'atzar de Paul Auster. No és que m'agradés massa. Però ara acabo de veure per la tele una carretera i cotxes que hi circulaven. I això m'ha portat la imatge d'altres carreteres. De dies de festa i viatges. I jo conduint. I la sensació de poder anar a qualsevol lloc. I això m'ha portat a la novel·la (no us pensessiu que ho dèia per res). A la novel·la un home acaba de rebre una herència inesperada i el que fa és comprar-se un cotxe i passar-se els dies conduïnt. I jo el vaig envejar una mica. Tenir aquesta sensació de llibertat. De no haver d'anar a tancar-se en un edifici a treballar. Sino moure't per fora. Si. Sembla que el món sigui a fora. No a casa. No a dins l'escola. No a la feina. Fora. I les tardes han de ser assoleiades. I les rectes llargues. Tot un gust.

dissabte, 14 de març de 2009

mimoses

de groc
intens perfum,
temps de mimoses.

el meu camí

Ahir vaig estar remanant papers. D'acord digue'ls-hi "mis queridos diarios". Vaig recordar dies clars, somriures i pel·lícules. Els anys de la facultat, noves lectures i moltes idees. De cop em sembla que qui escriu és més intel·ligent que jo. I em pregunto on he perdut les neurones. On vaig llegir fa poc que de fet la filosofia és cosa d'adolescents? I tinc ganes de tornar a llegir tots els llibres. Què fariem sense la nostra curiosistat?
I de cop i barrejat trobo troços d'amors platònics, desenganys, de solitud, de plors, d'amistats traïdes. I penso com és possible que en sabes tant poc de relacions humanes. Com és que una cosa tant important no ens les ensenyi ningú, només les patacades... Per sort alguna cosa he aprés. Que cal caminar i disfrutar del que camí i de la gent que et vol companyar. I els que quenden enrera i no volen venir... sensillament tindràn un altra paisatge, espero que el puguin disfrutar. Jo disfrutaré del meu!
Si, vaig anar fent miques els papers... no cal deixar missèries per la curiositat dels vius.

divendres, 13 de març de 2009

Hace mucho que te quiero

"Hace mucho que te quiero" és una pel·lícula de l'escriptor francès Philippe Claudel. M'ha agradat. La veritat és que tracte d'un tema poc freqüent en el cinema, tot i que el títol pugui fer pensar en altres coses i els silencis de la pel·lícula en unes altres. El dolor, la soletat, l'amor, la infància perduda. La recerca d'un càstig per expiar aquest gran dolor, però que alhora sabem que no podrem treure'ns-el de sobre. L'acceptació de l'altre, accentant la poca distància que hi ha entre cometre un error i no cometre'l. L'amor, al final, com a únic antídog.
Bona pel·lícula. Bon escriptor.

dimarts, 10 de març de 2009

M'aturo a sospesar

(Avui deixaré que parli una altra...)

M'aturo a sospesar
el meu viure. I ja no sé
qui sóc

M'estavello
en les preguntes,
m'esquinço
en les respostes

Camino a les palpentes.

He perdut l'ombra,
la veu.
Em fugen les paraules.

Montserrat Abelló: Memòria de tu i de mi

dilluns, 9 de març de 2009

A vegades m'agrada mirar la lluna.

dissabte, 7 de març de 2009

Gran Torino

Avui he anat a veure la última pel·lícula de Clint Eastwood. Concusió: Clint Eastwood és Clint Eastwood. M'ha agradat molt més que "El intercambio". Aquí se'ns presenta el tipus de personatge que crea Clint Eastwood. Un tipus dur, amb una pròpia moral i un passat per redimir. I tot això amb un toc d'humor que és el que cal per trencar els tòpics racistes que no són més que un gran desconeixement de les persones reals. Massa previsible a estones? en tot cas efectiu, fins i tot a mi m'ha caigut la llàgrima.

coses de nicks

A vegades entro en algún xat. Si. El primer que faig és llegir-me tots els nicks. I llavors vaig pensant: ostres, que maco, aquest em va que ni pintat, com no l'he pensat jo abans? I sembla tant fàcil trobar un nick maco... i tant que m'ha costat a mi posar-me aquest nick poca cosa... així si que no lligaré mai! I així em paso l'estona espiant els nicks macos (tot destriant-los dels que volen només sexe, dels que semblen d'homes, de les massa jovenetes...). I clar, no lligo mai.

divendres, 6 de març de 2009

poema

No diré el teu nom,
me'l guardaré ben endins,
però en sabré el tacte.

No diré el teu nom,
per què pensar-lo
em portarà als teus ulls.
i encara estic de dol.

No, no diré el teu nom.

Mi nombre es Harvey Milk

Ahir vaig anar a veure la pel·lícula: "Mi nombre es Harvey Milk". Si ja era hora. Em va agradar. Gran director Gus van Sant. Per criticar alguna cosa només diria que em va quedar una mica coix el personatge de l'assassí. Un apunt que vaig notar va ser quan mencionaven Espanya i Barcelona. No deu ser casualitat. El que m'ha quedat però és una pregunta: de quines coses estic orgullosa?
I un apunt d'òpera a la pel·lícula... Tosca de Puccini. No era un aria d'aquesta òpera la preferedi del personatge de Tom Hanks a Philadelfia?

dimecres, 4 de març de 2009

pensament

Aquest matí, quan anar caminant a treballar, era d'hora i el carrer vuit. Així que he aixecat el cap. En un edifici he vist un gran finestral i a dins una hamaca penjada del sostre (o això m'ha semblat). I he pensat que de fet no m'he estirat mai en cap hamaca i en una noia que vaig conéixer ara ja començarà a fer un any. A ella li encantaven les hamaques. I m'he imaginat en una platja a l'estiu sota algun arbre gronxant-me en una hamaca. I aquest matí grisos se m'ha fet més càlid.

dimarts, 3 de març de 2009

Rubianes

N'acabo de sentir una que no em puc estar de reproduir-la. Ho intentaré fer el millor que pugui. Estic veient un programa de TV3 sobre en Rubianes. Estava parlant sobre la caixa i les hipotèques i ha començat a parlar de cotxes: que si tens un Audi pots anar a tot arreu, per què encara que no tinguis un duro la gent es pensarà que si, i això és molt bo per què contribueix a fomentar que la gent pensi i a millorar el nivell cutural del pais.
La veritat és que en Ruianes no m'ha dit mai res. Però ara escoltant aquest monòleg, la veritat és que les va deixant anar que déu ni do.

dilluns, 2 de març de 2009

pensament

Avui al matí he sortit al balcó per estendre la roba. I no he pogut deixar de veure un home sentat en un banc. No és que fos un home estrany. Però m'ha cridat l'atenció. Eren les onze i no hi havia ningú més, ni a la plaça i al carrer. I l'home feia certament un posat molt avorrit. El que se m'ha acudit ha sigut que era un home aturat. I després que només un home aturat podria estar-se més de mitja hora sentat en un banc d'una plaça solitària amb aquell posat tant avorrit. Una dona no ho faria, per més aturada que estés tindria mil coses a fer. Arreglar la casa, anar a acomprar, preparar el dinar, buscar feina, netejar, posar ordre. És més, fins i tot he pensat que la seva dona el deu haver fet fora de casa per què no la destorvi. Seran són prejudicis...