i sé que no m'esperes tornant a casa al vespre.
i jo camino pel carrer sentint el ressó de les sabates,
és negra l'asfalt,
els fars d'un cotxe em fan pujar a l'acera.
i em trobo esquivant ratlles de rajoles,
com quan era nena i duia trenes lligades amb gomes de colors.
arribaré a la porta
i giraré la clau...
10 sense Gabo
Fa 2 dies
3 comentaris:
I una olor de gladiols em vindrà a rebre al llindar....i els colors taronja, verd i blau inundaran la casa de color i veuré el teu somriure reflectit al mirall i a través de la finestra un raig de llum es filtrarà per tots els racons il.luminant-los i sabré que encara que cregui que no et trobaré mai en realitat tu has estat sempre aquí , invisible, intangible, acompanyant-me a comprar un jersei groc o a mirar aparadors o a prendre un suc de taronja....i la lluna plena entrarà de ple dins el menjador ....
M'agrada la poesia que es despren d'aquest blog...
qui sap Elvira... qui sap... :-)
gràcies Montse a veure si segueixo amb el to doncs... o potser en descobreixo algun de nou? ;-)
Publica un comentari a l'entrada