dimarts, 2 de febrer de 2010

i sé que no m'esperes tornant a casa al vespre.

i jo camino pel carrer sentint el ressó de les sabates,
és negra l'asfalt,
els fars d'un cotxe em fan pujar a l'acera.
i em trobo esquivant ratlles de rajoles,
com quan era nena i duia trenes lligades amb gomes de colors.

arribaré a la porta
i giraré la clau...

3 comentaris:

Elvira FR ha dit...

I una olor de gladiols em vindrà a rebre al llindar....i els colors taronja, verd i blau inundaran la casa de color i veuré el teu somriure reflectit al mirall i a través de la finestra un raig de llum es filtrarà per tots els racons il.luminant-los i sabré que encara que cregui que no et trobaré mai en realitat tu has estat sempre aquí , invisible, intangible, acompanyant-me a comprar un jersei groc o a mirar aparadors o a prendre un suc de taronja....i la lluna plena entrarà de ple dins el menjador ....

Montse ha dit...

M'agrada la poesia que es despren d'aquest blog...

calaix ha dit...

qui sap Elvira... qui sap... :-)

gràcies Montse a veure si segueixo amb el to doncs... o potser en descobreixo algun de nou? ;-)