toco de peus a terra
però m'il·lusiona descobrir
aquests ulls nous
que em portaràn el teu somriure...
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 9 hores
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
2 comentaris:
Has escrit i publicat el teu post dos minuts després d'haver deixat el meu comentari....sincronia! està bé tocar de peus a terra així es pot saltar! i les il.lusions fan viure!
:-) tens raó les il·lusions fan viure... disfrutem-les mentre durin... en tot cas primer una i després una altra...
Publica un comentari a l'entrada