diumenge, 21 de febrer de 2010

Mendel de los libros

"Una vez en el interior, se reveló como el típico café de arrabal, con ese estilo casi esquemático, burgués, de los de la antigua Viena, lleno a rebosar de gente normal que consumía más periódicos que bollería"

Aquest és un llibre de Stefan Zweig que amb les seves 57 pàgines ens porta dels records alegres i admirats de tot un personatge, a les misèries de l'absurd i la crueltat de les guerres... la manca d'escrúpuls i la tristesa de l'enyor que, al final, és capaç d'arrencar un somriure tendre amb les juguesques del destí... i tot això enmig de l'estimació als llibres, potser més com a objectes, però en tot cas presents...

I també em porta a pensar en el que mou els nostres records... una sensació, una olor... que ens retorna el que creiem obligat... però no ho està i tot forma part d'una manera o una altra de nosaltres i de fet ens ha portat a ser el que som...

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

En Zweig en el seu llibre: carta a una desconeguda em va deixar per sempre més prendada de la seva prosa...Si Calaix tota olor, record...fins i tot record del rastre d'unes mans, d'un petó, d'una abraçada...de tot això i molt més estenat fets els nostres pensaments..els sentiments...

fanal blau ha dit...

El vaig llegir fa un any; abans havia llegit el que diu l'Elvira, que em va també, deixar ben prendada.
N'he llegit uns quants més i cap cap m'ha decebut.