és un potser.
un potser que m'agrada i m'espanta.
un potser que em posa les galtes vermelles...
un potser que no he de dir però dic...
per què no?
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 9 hores
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
2 comentaris:
i tant per què no?
per què potser diuen que no... com sempre...
Publica un comentari a l'entrada