diumenge, 6 de juny de 2010

no sé ben bé si dir-li cabòria

I encara continua plovent i jo tinc el llit a mig fer per què a vegades faig les coses a trossos i em distrec un moment... tot i que després hi torno i les solo acabar... si és que es poden acabar... que hi ha coses que no s'acaben mai... com la carícia que tinc als dits... i els somriures de les butxaques... i aquest color vermell i aquest tronja i aquest verd i encara aquest blau amb què podem pintar la nostra història o el meu dia o la teva finestra... i ara deixa'm dir que encara tot és possible per què les lletres hi venen bé i jo no sóc ningú per dur-los la contrària... encara que no sigui prudent... però tinc un roc a la faixa... i si cal plorar... posaré aquest cor que gira i a viva veu cantaré aquestes cançons que m'animen...

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

No no és ben bé una cabòria més aviat és quasi un poema o un principi de conte o un somni volgut... escolta les cançons que dius que t'animen! una abraçada!

calaix ha dit...

si, les escolto! una abraçada Elvira!

S.N. ha dit...

visca la carrau!! Ho veus com et convenia venir? Visca el desencallament!! Petons.

calaix ha dit...

doncs si, m'ho vaig passar molt bé!! i ara ja tinc el cd!!! jajaja vinga amunt l'autoestima i l'acció de viure la vida tot disfrutant-la! petons