dimarts, 1 de juny de 2010

principi de conte

A vegades volem finals feliços.

I ara deixeu-me pensar en el dia que vaig veure aquell test vermell. De cop es va fer present, un migdia, en el balcó del tercer de l'edifici del costat. Era ell sol i tenia unes petúnies morades que buscaven el terra. Ja veieu, m'hi vaig fixar. I un cop alguna cosa se't fa present és difícil no saber-la. Així que cada vegada que treia el cap per la finestra ja em teniu mirant el test vermell... i això em va portar per la lògica dels fets a topar-me amb l'esquena de la noia que el regava... la seva cua de cavall i la seva camisa a quadres roses... i em vaig mig amagar rere les cortines... però no podia apartar els ulls... I al cap del dia el que no em podia apartar del pensament era aquella esquena...
Sembla una història senzilla... jo vaig mirant al balcó, al test, a la noia... i un dia es creuen les mirades... i ja ho tenim tot fet... però clar, les coses no són així... Evidentment les discrepàncies es troben en les dues últimes frases. La noia només estava pendent del seu test i jo m'amagava cada vegada més rere la cortina... però era la meva estona, el que esparava, el que enyorava... el que em feia rau-rau a l'estòmag...
Però un dia, quan vaig mirar al test vermell... em vaig adonar que ja no tenia petúnies... i ara què? no, aquell dia la noia no va sortir al balcó... i aquell rau-rau es va fer un altra mena de rau-rau... per què el llenguatge dels raus és molt ampli... i així va passar un dia i un altre... els raus-raus però a vegades poden tenir efectes secundaris... i és que aguditen l'ingeni i curen vergonyes... (si, dono fe que a vegades passa)... així que la imaginació es va començar a disparar a la recerca d'una sortida pràctica passant per totes les varietats més dibauxades: vaig a esperar-la a la porta del blog? li escric una carta? em faig passar per treballadora d'alguna companyia telefònica? i així li sabria els ulls d'aprop... i mentre anava pensant repassava les cartes que havia recollit de la bústia... en veure'n una que només posava el pis amb lletres clares, sense segell... la veritat és que d'entrada no em va fer massa bona impressió... però la curiositat em va poder i vaig obrir a poc a poc el sobre... hi havia una nota escrita amb la mateixa lletra: llavors de petúnia. Com? i va anar de poc que no anessis totes a terra... i vaig pensar que ara hauria de comprar un test...