dijous, 24 de juny de 2010

serres i estelles

ressonen els petards
de la nit curta

m'ha despertat el sol
i començo el meu ritual dels diumenges
encara que avui només és festa

i la bicicleta em porta
a enfilar la carretera estreta
muntanya amunt
arbres a cada banda

i tot de cop noto que no sembla festa
per què les serres elèctriques
fan llenya dels arbres tocats encara de la neu
i rere les serres
unes mans llencen la llenya a triturar
que la retorna, amb fines estelles,
voleiant, a fer-se adob de terres.

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

M'ha agradat molt el poema calaix...de debò molt...és fresc i àgil i tendre com una daina i un got de llimonada dolça! ( si em permets dir-t'ho....adob s'escriu "adob")

calaix ha dit...

Gràcies Elvira! em pots dir el que vulguis només faltaria... ara ho arreglo... ;-)