cabòria

I ara potser tinc ganes de filosofar amb frases que trobo. Frases que diuen que les coses no acaben d'existir fins que no es nombren... us en dic la procedència "Tu rostro mañana" de'n Javier Marias. I jo penso que té raó... a vegades no acabem de dir les coses per què dir-les seria fer-les reals i no podriem acabar de pendre'ns el temps per pensar-nos-les per què "hi ha coses que només es poden dir una vegada" (d'aquesta frase no recordo l'origen) per què una vegada dites ja no pots fer veure que no les has dit... i tot vol el seu temps d'assentament... i el millor es que vagi sortin sol... encara que suposo que arriba el moment que una s'ha d'arriscar i dir el que només es pot dir una vegada... Llegir senyals... si s'està molt atenta segurament es poden llegir i llavors costa menys interpretar el que ens va passant i passa al nostre voltant... però a vegades costa, o em costa... i una cosa que semblava clara... de cop em trobo prengunta-me que deuria voler dir en realitat...

Bé, al capdevall ens hem d'arriscar a posar les coses definitivament en clar... si, arriscar-nos a viure... per anar passant experiències, etapes, caminant, sentint... i canviant... per què cada dia, ens agradi o no, canviem tots una mica...