Petit Indi

Després d'una bona estona intentant entendre quatre coses de telèfons i internets ho deixo estar per demà...No vui deixar, però, de comentar una pel·lícula que he vist aquests dies. Per què si. Per què toca. Per què és una mica de casa. Per què els afores d'aquesta gran Barcelona es veu que també poden arribar a tenir el seu punt de foto de postal, encara que d'entrada ningú no ho diria mai. Tot i que el director no dibuixa cap postal diguem-n'he idíl·lica... Per què sota les autopistes i els ponts de carreteres es veu que hi pot passar un riu amb aigua i tot... on hi ha vida... on hi ha racons... per què la pel·lícula de'n Marc Recha fins a un cert punt em va agradar, després... ja em perdonareu que ho digui... em va fer mal al cor... un malestar que ara que hi penso em torna... per tant acabo ràpid... I malgrat això... no decep gens, perfila els personatges, mostra decadències, finals d'espais... lluites pel dia dia de la vida aquesta que és quotidiana... i on, el feble, acaba perdent doblement?