dissabte, 21 d’agost de 2010

potser no és bo escoltar cançons d'amor...

I ara em menjo un troç de pa, i escolto cançons d'amor, i em dóna per escriure... i sé que si em deixessis et diria fluixet a l'orella que la vida és maca per què escolto la teva veu... i llavors deixaria que la meva mà baixes molt a poc a poc per la teva esquena fins arribar a la cintura... i em quedaria així... abraçant-te... i a tu ja no et ferien mal les ferides... i només trobaries somriures... per què sé que tens un cor amb ganes de carícies... una altra cosa és que siguin les meves les que vulguis... clar...

3 comentaris:

Elvira FR ha dit...

les cançons d'amor potser millor cantar-les a cau d'orella...si ella vol...

fanal blau ha dit...

i tant que si que és bo escoltar cançons d'amor, calaix. I cantar-les també. L'amor és el que ens sosté a la vida, de més aprop o de més lluny, de vegades alegre i apassionat, d'altres melangiós i enyoradís. Però no es pot deixar ni d'escoltar i de cantar.
Segur que trobaràs la cançó.

calaix ha dit...

bé... suposo que el tema és aquest... que ella mai vol... aix...