I ara em menjo un troç de pa, i escolto cançons d'amor, i em dóna per escriure... i sé que si em deixessis et diria fluixet a l'orella que la vida és maca per què escolto la teva veu... i llavors deixaria que la meva mà baixes molt a poc a poc per la teva esquena fins arribar a la cintura... i em quedaria així... abraçant-te... i a tu ja no et ferien mal les ferides... i només trobaries somriures... per què sé que tens un cor amb ganes de carícies... una altra cosa és que siguin les meves les que vulguis... clar...
dissabte, 21 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
les cançons d'amor potser millor cantar-les a cau d'orella...si ella vol...
i tant que si que és bo escoltar cançons d'amor, calaix. I cantar-les també. L'amor és el que ens sosté a la vida, de més aprop o de més lluny, de vegades alegre i apassionat, d'altres melangiós i enyoradís. Però no es pot deixar ni d'escoltar i de cantar.
Segur que trobaràs la cançó.
bé... suposo que el tema és aquest... que ella mai vol... aix...
Publica un comentari a l'entrada