Nothing personal

L'altra dia vaig anar a veure una pel·lícula trista. Però jo estava de bon humor i no vaig acabar d'entrar en el to. Em va agradar el paisatge, i algunes imatge maques. Però amb això no n'hi ha prou per fer una bona pel·lícula. La història no la vaig acabar d'entendre, massa coses per sobrentendre... situacions de personatges extremament solitaris que l'única sortida per relacionar-se és obligar-los a conviure a dos? Una cosa bona: els somriures no enganyen quan surten sols... una altra: la gent encara que es posi muralles de duresa el que vol és una carícia... "Nothing personal" i com que vaig agafar el full amb la crítica, que sempre és d'agraïr trobar, us en dic la directora: Urszula Antoniak. I el menjar com a punt de trobada... no, no és una pel·lícula dolenta.