dilluns, 16 d’agost de 2010

sense títol

Avui comença amb dissabte encara que siguem dilluns. He imaginat la teva rialla i ara sé que l'enyoro. De què serveix callar les paraules? per què no t'espantis o no m'espanti? o no quedi tot en un joc d'encenalls? Tan se val, això només vol ser un conte de paraules tendres que et diria si fossis aquí... però no hi ets i em deixo anar, a mi que em costa tant... i sé que si pogués t'agafaria la mà per què no hi ha més opció que aquesta passejant al teu costat... però em quedo mirant el blau del cel, i la frescor del matí... pensant que he de regar les flors i arreglar els geranis... i buscar-li un lloc humit a aquesta planta que dona el toc tronja al menjador... i amb les històries senzilles de les pel·lícules de nens innocents (?) que veuen la màgia en un pilota de ping pong que els va arribar flotant pel riu al mig de Mongòlia... l'amor és senzill... diuen...

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Està molt bé avui sigui dissabte encara que disfressat de dilluns...els desitjos de vegades són escoltats....l'amor no sé si és senzill...de moment les flors et fan costat!

calaix ha dit...

si, sempre hem de mirar que alguna cosa ens faci costat... ;-)