dimecres, 17 de novembre del 2010
principi de conte
Avui els estels diuen que fugen. Jo he vist un conte curt escrit al vidre d'un cotxe mal aparcat. Fins que ha vingut la pluja i el record ha quedat a la memòria... aquesta memòria que ens fa la nostra vida quan mirem enrere... i em quedo pensant si el futur en té quan mirem endavant... encara que jo només sé pensar en els teus ulls que no vist i mai em miraran... per què somiar no és estar despert. Escolto el silenci de la nit i deixo que a poc el poc el son em tanqui les parpelles...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Però estar desperta també està bé...s'han de combinar les dues coses, no? ;)
El futur encara no té memòria, però potser si que t'estan mirant un ulls; no diguis "mai", calaix, perquè aleshores neguem la possibilitat d'allò possible.
Una abraçada!
Jo crec que és un conte sencer! jo també et diria el mateix que fanla blau...mai se sap....
I si resulta que els ulls que vols veure ja t'han vist...?
Publica un comentari a l'entrada