skip to main |
skip to sidebar
Avui els estels diuen que fugen.
Jo he vist un conte curt escrit al vidre d'un cotxe mal aparcat. Fins que ha vingut la pluja i el record ha quedat a la memòria... aquesta memòria que ens fa la nostra vida quan mirem enrere... i em quedo pensant si el futur en té quan mirem endavant... encara que jo només sé pensar en els teus ulls que no vist i mai em miraran... per què somiar no és estar despert. Escolto el silenci de la nit i deixo que a poc el poc el son em tanqui les parpelles...
4 comentaris:
Però estar desperta també està bé...s'han de combinar les dues coses, no? ;)
El futur encara no té memòria, però potser si que t'estan mirant un ulls; no diguis "mai", calaix, perquè aleshores neguem la possibilitat d'allò possible.
Una abraçada!
Jo crec que és un conte sencer! jo també et diria el mateix que fanla blau...mai se sap....
I si resulta que els ulls que vols veure ja t'han vist...?
Publica un comentari a l'entrada