He penjat un llum de nadal
a la saleta
ara s'obre i es tanca
i el teu cos agafa tons de colors
ara verds, ara vermells...
mirem pel·lícules bledes
amb pares noels i nens molt bons
i tot sembla fet amida
per pensar la màgiai els somriures...
dilluns, 6 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
de vegades necessitem deixar-nos entabanar
Quin poema més tendre calaix...
Doncs si Jesús a vegades és fa molt necessari... i després ens sentim tant agust! ;-)
Elfreelang... una abraçada! :-)
la màgia i els somriures, els hem de posar calaix!
:)
Publica un comentari a l'entrada