cabòria

Estic enganxada al tercer llibre de'n Larson. Encara que avui no n'he llegit cap ratlla (encara). Però em persegueixen aquells ulls negres. A part, sempre m'han agradat les novel·les policíaques. Creen un món, amb els seus codis, el seu llenguatge, la seva moral. I (casi sempre) el bo és el protagonista i acaba atrapant els dolents i l'ètica (la personal del protagonista) guanya. Un món de fums (jo que no fumo). Un món de whiskis (a mi que no m'agrada). Un món d'homes (jo que sóc una dona). Fins i tot un món de descapotables (jo que prefereixos els cotxes ben tapedets per no patir de corrents d'aire). Però també és un món d'investigacions i deduccions i pistes i lògica. I jo ja m'hi veig! Crec que el millor fòra inventar-se una novel·la...