cabòria

A vegades em sento tant imbècil. Tant que ja no puc ser-ho més. I em tancaria a la meva closca i no sortiria. I avui és un dia gris. I ahir va ser Sant Joan. I vaig anar de revetlla i vaig conèixer gent. I el foc cremava. Però l'alegria se m'escapa i em sento espactadora, sense formar part del ball. I jo vull ballar. I ara hauria de trobar una frase per acabar aquest post de pena per donar-li la volta i fer una corranda i arrencar un somriure. Si, és maco mirar el foc. Té alguna cosa que atrapa la mirada o potser és que escalfa en una nit freda? i les estrelles fan de reclam i els focs artificials s'hi volen enfilar i ja són a dalt i esclaten en colors. I val més tancar la ment als pensaments i deixar-se portar. Per què em falten sempre les paraules?