cabòria-conte

Què pots fer quan no pots enfadar-te? Mira'm l'ànima. Sóc així. I no riguis. Val més que em vagi a dutxar. I aprendre aquest cafè. I a comprar el meu pa de cereals ecològic. I a obrir la finestra. I a triar al roba que em posaré. I a buscar unes sabates tancades, que ja refresca. I a omplir-me el cap de feina. I més feina. Tanta. Que no em deixi lloc per cabòries. Estic buscant el fil d'un conte. Potser el tindrà aquella pedra blanca que vaig trobar. Va ser un fet estrany. Primer no hi vaig donar importància. Ni tant sols m'hi vaig fixar, de fet. Ara duc la pedre a la butxaca. I a vegades la busco amb la mà per acaronar-la. S'ha fet de casa.