dimecres, 30 de setembre de 2009

poema-cabòria

et donaria el cor
prefereixes la melanconia

4 comentaris:

Alexandre Domènech ha dit...

Mira, més d'una persona m'ho podria dir això segurament.

És un poema genial, curt, però directe i senzill, ple de veritat, per algú. A vegades, diuen més dues frases, que un poema de dos-cents versos.

Una abraçada d'un melancòlic.

Àlex.

Elvira FR ha dit...

M'ha agradat molt...encara que no sé si donaria el cor a algú que preferís la melanconia i rebutgés el meu cor...Veus? Jo ja t'ho deia que escrius d'una manera molt teva, que té un encant.. un estil propi...

macbollix ha dit...

Sí, a mi sovint em passa això, donaria el cor a persones que prefereixen qualsevol altra noia... encara que tinguin un nom tan lleig com melanconia, je.

calaix ha dit...

Gràcies Àlex, si les coses curtes solen ser més contundents... una abraçada per tu també!

Elvira: bé jo no en diria tant... però gràcies! un petó

Max: m'alegra llegir-te per aquí! com sempre li dones la punta a les coses! petons!