Em costa. Penso que ho he de fer. Però no m'acabo de decidir. Jo també començo l'any el setembre, no per feina, sinó per una cosa més atzarosa com la naixença. I sé que m'he de fer la llista del que ha anat bé, el que ha anat malament, el que vui fer, el que vui canviar... però mira... després de tants anys em comença a cansar. Mai se'm compleix el desig a les espelmes... mira que bufo!! (encara no he aprés a deixar de somiar, ves). Qui sap si aquest cop si... en tot cas miraré el cel i buscaré les estrelles.
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 7 hores
5 comentaris:
Ben retornada, i felicitats, que sospito que és el teu aniversari per aquestes dates, oi? Jo també vaig fer els anys fa uns quants dies, però com que no vaig tenir pastís no vaig haver de bufar espelmes i demanar desitjos d’aquests que no se’m compleixen mai. Veig que vas estar per la meva segona terra, Extremadura, jeje, intueixo que passaries molta calor però menjaries bé. I sí, el Teatro Romano de Mérida és molt bonic. Petons.
Doncs moltes moltes felicitats calaix!!! està molt bé somiar ! tants anys tants anys.....segur que no són gaires....
No me n'havia adonat que ja havies tornat.... estic contenta de tornar-te a llegir!!!
Mac: moltes gràcies i felicitats a tu també! Doncs si, vaig estar per Extremadura, entre altres llocs, no hi havia anat mai és un lloc per tornar si, però a mitjans setembre... ara, a l'ombra si estava bé! un contrat curiós. Petons :-)
Elvira: moltes gràcies! i jo també estic contenta de tornar-vos a llegir a vosaltres!! si ja comencen a ser anys... a totes les noves dèquedes ens hi hem d'acostumar...
doncs ni que sigui amb una mica molt de retard...jo també et felicito...:)
doncs gràcies... :-)
Publica un comentari a l'entrada