Estirats: no he pogut deixar de pensar amb l'home que camina d'en Giacometti... quina desolació, dolor, solitud que transmet...diumenge 20 de setembre de 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
3 comentaris:
Sí sí que transmet solitud...que has llegit el meu post "així d'estirats?
sí, és el meu comentari... com que aquí va millor per posar la foto... :-)
Doncs com a comentari és preciós...jo el coneixia però no el nom de l'escultor...gràcies
Publica un comentari