Hay manos que acarician
y casi casi ven.
Ven y acaríciame y haz que yo sea
la imagen que de mí tienen tus manos.
(Lorenzo Oliván)
Un poema que algú em va dir en una conversa de xat i sempre més l'he tingut present... bones converses que a vegades es tenen i queden en la memòria del misteri... no ens vam tornar a trobar... o si més no, no ho sabrem mai... cap nom, cap mail... coses de xats... jo li agraeixo el vers.
dimecres, 11 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Les mans que acaricien, potser no tenen ulls, però veuen moltíssimes coses i les perceben amb la mirada del tacte!
Unes paraules precioses...almenys com dius te les va deixar perquè les conservessis sempre ....
Publica un comentari a l'entrada