dissabte, 7 de novembre del 2009
un gest
Seguint amb La immortalitat de Kundera, una de les coses que diu el llibre i que a mi em va semblar molt encertades és que som els nostres gestos. Arribant a concretar: som aquell gest. El gest d'aquell moment. I si ho pensem és cert, com un gest no ens ha recordat una persona, com un persona seria tota una altra si no fes aquell gest. I també la manera de dir una paraula, aquella entonació... com se'ns lligen els records als gestos... d'una manera sense adonar-nos, com tampoc ens adonem massa de les olors... i això em fa pensar amb el reportatge que varen fer a tv3 ahir on li donaven a olor a un gay samarretes de diferents homes i havia de dir si li agradaven o no... no li va agradar l'olor de cap hetero! cuirós
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt d'acord amb Kundera i amb tu en això dels gestos que tan singulars ens fan ser...i en quant a les olors...són realment molt importants...jo tinc records d'olors...No sé si ens marca tant la química o la biologia...això de les olors també està condicionat per les olors que sentim des que érem al ventre de la nostra mare...és molt possible que els cossos dels homes hetero destil·lin més olor a cos sense desodorant ni cremes etc encara que sigui un tòpic...Vull dir que haurien de fer milions de proves com aquesta per a comprovar si realment és així...Interessant post! una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada