és un potser.
un potser que m'agrada i m'espanta.
un potser que em posa les galtes vermelles...
un potser que no he de dir però dic...
per què no?
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 12 hores
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
2 comentaris:
i tant per què no?
per què potser diuen que no... com sempre...
Publica un comentari a l'entrada