explicaré a poc a poc que m'agrada el tronja i el verd i el blau...
que els camins als camps i les muntanyes em tempten
a seguir-los amb les botes polsoses i el bastó d'excurisonista...
que el mar no s'acaba
i el sol sempre deixa ombres per descobrir.
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 11 hores
1 comentari:
i és en les ombres que et trobo...arrecerada rere una cortina...amagada entre flaire de pomes...
Publica un comentari a l'entrada