skip to main |
skip to sidebar
Va mirar el llit desordenat. Es va quedar recolzada al canto de la porta i els ulls li van fugir per la finestra... es va acaronar els braços amb les mans i va deixar anar un suspir... No hi era... Pero tenia el record d'una tarda escoltant vells músics de jazz... comptant núvols des del llit... i resegint les pessigolles de la pell...
3 comentaris:
i va seguir somiant ....
si... però només una estona...
una estona... però els somnis sempre es poden recuperar...
Publica un comentari a l'entrada