divendres, 12 de febrer del 2010

principi de conte

Va mirar el llit desordenat. Es va quedar recolzada al canto de la porta i els ulls li van fugir per la finestra... es va acaronar els braços amb les mans i va deixar anar un suspir... No hi era... Pero tenia el record d'una tarda escoltant vells músics de jazz... comptant núvols des del llit... i resegint les pessigolles de la pell...

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

i va seguir somiant ....

calaix ha dit...

si... però només una estona...

Carme Rosanas ha dit...

una estona... però els somnis sempre es poden recuperar...