skip to main |
skip to sidebar
Escolto per casualitat les notes d'aquell tren de mitjanit de Sau i no em puc estar d'anar a buscar el cd que dorm en un calaix de la taula del despatx. I posar-lo. Ara em porten a desitjar el que jo vulgui, però em quedo pensant en aquell tren que passa sense despertar ningú. Per què els que l'escolten ja estan desperts. I no sé per què em ve al cap algú fumant sentat en un bar amb taules de fusta i unes bombetes grogues que no fan més que allargar les ombres. El whisky no m'ajudava a tornar-ho a intentar. I penso que dincs d'aquell vas hi veig els teus ulls. I sé que si me's trobo ho tornaré a intentar encara que la música sigui trista... la seva mirada estava plena de misteri, de la seva vida no en podia saber res. Per què aquesta música convida a un ball lent que acabi en abraçada. Si creus que pots estimar-me em quedaré al teu costat. Per què tot solitari té un cor que enyora. Si, enviam un àngel.
2 comentaris:
Ara sento de lluny l'obrir i tancar d'ales d'un àngel que s'acosta volant
potser si... ;-)
Publica un comentari a l'entrada