divendres, 12 de març de 2010

cabòria

avui busco més que mai la paraula d'aquest conte que em ronda... per poder pensar-ho tot i no dir res... per poder trobar aquesta clau senzilla de la vida... per què si, la vida de fet és senzilla si ens permetem de viure-la tal com ens ve... disfrutant les coses bones... veient tots els somriures... agafant les mans que ens anem trobant... d'acord ho entenc... no és el millor moment per un principi... però podem caminar tot mirant el paisatge, ara ja ens hem trobat... i el camí potser maco...

2 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Els camins sempre són macos no importa quina paraula els comenci i cal pregar que el camí sigui ben llarg!

calaix ha dit...

però sempre acaba sent un camí solitari...