dissabte, 20 de març del 2010

cabòria

on sóc?

altra vegada aquí...
amb la mà, sola, amb l'aire...
val més que me la guardi a la butxaca...

ja sé què toca...
llegir el verç de sempre...

i continuar visquent
"amb tot el risc i tota l'esperança"

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Enlloc d'una cabòria t'ha sortit un poema! una abraçada de quasi primavera! i un petó: muuas

calaix ha dit...

un petó i una abraçada! :-)