dissabte, 13 de març de 2010

cabòria

deixar-se anar i fer una bogeria...

aquella energia que t'omple
i busca la sortida
i tu pots gosar...

i goses...

i el cel és més blau
i els somriures esclaten,
els teus...

i t'és igual més enllà
per què et sens bé i forta...

i el món és teu...

4 comentaris:

Elvira FR ha dit...

tot teu calaix
tot teu!

fanal blau ha dit...

com diu l'Elvira, sí.
Sempre s'acaba per trobar el que volem i desitgem de debò!

Jesús M. Tibau ha dit...

cal escalatar de tant en tant, fin si tot fugir de nosaltres mateixos

calaix ha dit...

Elvira: ;-)

Fanal: bé no sé si es troba, però el que importa és no encaparrar-s'hi i disfrutar del que tenim a prop... sinó... malaguanyat...

Jesús M. : si de tant en va bé... :-)