dimecres, 24 de març del 2010

la història de la tulipa

Doncs la història de la tulipa comença d'una manera semblant a tants altres principis... Amb la noia passejant per un camí de terra, prat a banda i banda, i al lluny el que sembla un bosc de pi i alzines... era l'hora que el sol comença a baixar i deixa la llum amb tons de tronja... sempre feia aquest camí a aquesta hora de la tarda dels dijous... es calçava les xiruques i en aquell camí planer tenia la sensació de caminar sobres tou... i aquella era la seva estona... normalment quan arribava arrant del bosc agafava el camí de la dreta i, tot donant la volta al convent, tornava cap a casa... però aquell dia el cap li bullia massa així que va decidir fer la volta més grossa i enfilar cap al bosc... aquí el camí feia pujada... no savia l'estona que portava caminant, encara que tampoc devia fer gaire, quan va arribar a una altra expladana amagada entre els arbres... un lloc ideal per fer picnics va pensar... i li van venir al cap les rialles dels partits de futbol d'havent dinat... i el tirar-se sobre la manta a mirar el cel... es va seure sota un roure... va tocar la terra amb les mans i va aixecar el cap... si, podria estar-se una bona estona allà... i fins i tot podria demanar un desig... va sentir el fred de la nit... va obrir els ulls... ja era fosc, s'havia adormit... es va incorporar i va començar a baixar cap a casa mirant de no empessegar... un cert neguit l'empenyia... però alhora... hi havia estat tant bé... ja era davant de casa i es va posar la mà a la butxaca per treure'n la clau... què estrany... amb la clau hi va trobar un petit bulb... no recordava haver-ne recollit cap... el va deixar dincs un gerro de vidre petit que tenia sobre el bufet del menjador i va anar de dret al llit... ara estava massa cansada per pensar... i va passar una setmana i encara una altra i no hi havia tornat a pensar.... quan se'l va tornar trobar (dincs del gerro, clar)... no sabia de què podia ser... però mira el plantaria... així que va anar a comprar un test i terra... i li va fer un lloc al balcó... i el va anar regant i vigilant... i el va veure despuntar... i es va sentir feliç... (era la seva primera planta!!!) i va decidir que això li feia bé i al costat d'aquest test n'hi va posar un altre i encara un altre i feia goig passar pel seu carrer... però ella encara esperava que el bulb floris... i li va sortir una flor tronja i a les puntes una fina ratlla granatosa... si... era una tulipa...

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat molt aquest conte de tulipes!!

calaix ha dit...

doncs me n'alegro que t'hagi agradat ;-)
una abraçada!