No me digas que te bese por qué te besaré

I ara canviaré de registre i us explicaré una pel·lícula que vaig veure l'altre dia. No. No l'explicaré pas tota no patiu, només diré les impressions que em va deixar que per alguna cosa això és el meu blog. La pel·lícula en qüestió és "No me digas que te bese por què te besaré". La veritat és que deixa prou bon gust de boca, encara que tampoc és que sigui rodona... però per què em va venir de gust vaig deixar que la situació em resultés creïble... i potser el que venia a dir era prou òpvi... però la ironia fina dels contrastos m'agrada... i tothom acaba sent especial... i cal viure amb això que és ben nostra... i saber trobar-li la punta... i deixar de projectar pors que ens retornen la por dels altres... per què potser els altres no tenen por i només volen jugar a jocs d'infant... i és maco compartir... no dic res del final... que em va fer pensar amb la semifinal de la champions... (ara si que m'heu de perdonar l'associació d'idees).