diumenge, 4 de juliol de 2010

cabòria

Avui escriuria un pàrraf, però no sé massa què dir. La pàgina en blanc, que costa d'omplir. Tot i això sento coses dincs que a vegades fan mal. Potser són aquestes les coses que costen menys d'escriure i més de dir? depent de qui ho llegeixi... I què fa mal de fet? ningú concret, cap paraula concreta, cap cosa concreta... potser el mal estar de mi mateixa... exactament això aquest no saber estar... que sempre he intentat saber... seguint la cançò d'El Último de la Fila. Sí, m'agraden. "Y donde estemos saber estar". I ara m'ha vingut tos, d'aquella que fa pessigoles a la gola.
I si no vigiles es crema el dinar: que no val a badar! Bé, només és una cabòria passatgera... que la realitat s'encarrega de posar a lloc ja ho veieu... així que prou de donar voltes i agafem la vida, si, aquesta d'aquí!