Avui he vist un tall de lluna. I un cel amb estrella. Quasi sense sol, els colors tenyits de roig. Altra vegada he mirat la lluna i no he pogut sinó pensar amb La veu melodiosa de la Montserrat Roig i aquella lluna de la portada que embolcallava un pit de noia. I en aquell avui, que previsor de censors i cremes aprenia de memòria bells poemes... Ja veieu on porten els moments.
Què té la lluna?
dimarts, 13 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada