Ahir em vaig llegir al tren, potser massa depressa, que la poesia vol repós, aquest llibre de la Mireia Calafell. Ja anava amb el títol a la butxaca i em va costar dos intents comprar-me'l. Però el vaig trobar i amb la il·lusió d'un tressor al bolso vaig desfer el camí de casa. Sí, m'ha agradat aquesta poesia de llenguatge proper, situacions quotidianes, sentiments viscuts, i també, ho dic, de dona.
Us en deixo un tast:
Coixí
Sóc el coixí
que amb impaciència espera
anar recuperant la forma
que deformi el teu perfil.
Em trec a prendre l'aire
per ventilar el record d'aquesta olor,
desafiant el tint amb l'aigua de la pluja.
Salto per espolsar-me l'enyor
que has anat deixant a les costures
i faig veure que trobo, amarada de tu,
uns altres braços
on estendre'm.
divendres, 2 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
La poesia vols repòs ben cert...pinta molt bé aquest poemari!
Aquest poema és preciós, segur que també el recull de poemes de la Mireia Calafell.
Ara ja sempre la podràs tornar a llegir quan et plagui.
Me'n dones alguna referència més de l'editorial?
Una abraçada, calaix!
Ed. Viena
però millor deixo l'enllaç: http://www.llibres.cat/ca/llibres/costures
:-)
Moltes gràcies, calaix!
Publica un comentari a l'entrada