dissabte, 3 de juliol de 2010

poema

Sento la calor
que regalima pell enfora

i ara voldria caminar acompanyant les teves passes
que imagino en la distància.

paro l'orella,
escolto la teva veu,
i els teus gestos quotidians
es fan presents.

curiosa finestra
que ens apropa
aquest telèfon sense fils...