Màrius Torres

Avui parlaré de records i sensacions. He de dir que fa temps que no llegeixo res de Màrius Torres, ni me'n sé cap vers de memòria. Només sé que en tinc un bon record, que em ve al cap de costat amb en Salvat-Papasseit i en Salvador Espriu. I que la sensació que en guardo és d'alegria de viure, això que no em de perdre mai, tot i que ens encarem amb la mort, que inevitablement és present a la vida... per tant m'ha fet de contrapunt igual que Salvat-Papasseit a aquest melanconiòs Espriu de Sinera del qual si em sé versos de memòria i que em va acompanyar el final de la meva adolescència... Ara ja que ja tinc uns quants anys més... trio, sense dubtar-ho... aquesta contemplació alegra de la vida... d'acord... avui buscaré un vell llibre de poemes i el llegiré... que de fet aquest és el millor homenatge que jo sé fer a aquest poeta.