dissabte, 14 d’agost del 2010

poema

El món és ampla.
Vaig recollint pedretes,
ara blanques,
ara de colors...
les poso en filera
o, amb els ulls tancats,
les barrejo...
i surten glops
de tastets
inoblidables.

1 comentari:

Elfreelang ha dit...

M'agraden les teves pedretes calaix...