Un calaix de sastre: gats

dimecres, 22 de setembre del 2010

parlen els gats
amb miols i refregades
i aquests ulls que demanen
o riuen
o juguen

i la mà sempre es perd en la carícia...

Elfreelang ha dit...: què bonic el poema calaix....; 22 de setembre del 2010, a les 22:01
calaix ha dit...: Gràcies Elvira :-) són els gats...; 23 de setembre del 2010, a les 23:05
coses2 ha dit...: mentre no es perdi en l'esgarrapada... ;-p
és broma. Feia temps que no em passava per aquí. Un poema bonic i fresc; 24 de setembre del 2010, a les 16:32
calaix ha dit...: mmm no aquests no esgarrapen :-P
me n'alegro que passis de'n tant en tant!!! i encara més quan passes pel teu blog i hi deixes un conte! :-); 26 de setembre del 2010, a les 14:11