skip to main |
skip to sidebar
Aquesta tarda he revist aquesta pel·lícula de Hitchcock. La Rivera francesa. Les vinyes. Quin paisatge per perdre's tranquil·lament amb menjar al cotxe i anar parant on ens atrapi la vista. Sí, és una pel·lícula d'intriga, no ho perdo de vista. Malgrat està feta fa molts anys i els efectes especials queden molt lluny dels d'avui, a mi m'ha agradat. Com totes les pel·lícules de Hitchcock. Amb el qual vaig apendre a estimar el cinema. I amb un rampell d'eufòria amb els meus 14 anys em vaig comprar tot de llibres sobre teories de cinema i com fer pel·lícules... d'acord, els tinc a mig llegir... però el sol d'aquesta tarda d'avui amb porta a aquella llum, i ric amb l'escena del cotxe estavallat en una tanca per culpa d'una gallina. I me n'enamoro de la Grace Kelly i els focs artificials em posen la pell de gallina. I em deixo sorpendre per un final que ja savia... Hi ha pel·lícules que no fa res tornar-les a veure.
1 comentari:
A mi també m'agraden les pel.lícules de Hitchock. Deixar-se sosprendre per un final que ja saps i precisament per això és fantàstic!
Publica un comentari a l'entrada