Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 10 hores
dijous, 17 de setembre del 2009
conte-cabòria
Una fulla de plàten. Voleia per la vorera i jo la vui seguir. Salto les basses que ha fet la pluja i sento l'olor tèbi de la tarda. No hi ha ningú. Sóc jo sola. I la fulla. Una fulla groga amb tons vermellosos, que voleia. El vent em porta els cabells a la cara i he de fer esforços per no entrebancar-me amb els cordons. Si caiguès... riuria! De mi, de la serietat, de tots nosaltres, i sabria que el que importa és estar aquí i ara. Bé amb mi i amb el cor obert per fer-hi lloc a tot el que és bo de compartir!!! Ara tinc la fulla, la penjaré amb un marc a la paret.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Una fulla de plàtan que et farà companyia...està molt bé riure`s d'un mateix, i de tot
doncs si, i pensar que res és tant greu, ni tant definitiu... i que sempre poden girar la cantonada i trobar-nos una sorpresa molt agradable... i si no la trobem... ens la inventarem, què carai! :-)
Publica un comentari a l'entrada