Un calaix de sastre: poema-cabòria

dimecres, 30 de setembre del 2009

et donaria el cor
prefereixes la melanconia

Alexandre Moreno ha dit...: Mira, més d'una persona m'ho podria dir això segurament.

És un poema genial, curt, però directe i senzill, ple de veritat, per algú. A vegades, diuen més dues frases, que un poema de dos-cents versos.

Una abraçada d'un melancòlic.

Àlex.; 30 de setembre del 2009, a les 11:48
Elfreelang ha dit...: M'ha agradat molt...encara que no sé si donaria el cor a algú que preferís la melanconia i rebutgés el meu cor...Veus? Jo ja t'ho deia que escrius d'una manera molt teva, que té un encant.. un estil propi...; 30 de setembre del 2009, a les 14:02
Unknown ha dit...: Sí, a mi sovint em passa això, donaria el cor a persones que prefereixen qualsevol altra noia... encara que tinguin un nom tan lleig com melanconia, je.; 30 de setembre del 2009, a les 19:45
calaix ha dit...: Gràcies Àlex, si les coses curtes solen ser més contundents... una abraçada per tu també!

Elvira: bé jo no en diria tant... però gràcies! un petó

Max: m'alegra llegir-te per aquí! com sempre li dones la punta a les coses! petons!; 30 de setembre del 2009, a les 23:12