Ara tinc un bolso nou
i m'he fet una cua de cavall.
Frego parets i vidres.
Per un moment n'entelo un
i dibuixo amb el dit
un somriure que em mira.
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 10 hores
dijous, 3 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Es molt maco que des dun vidre entelat poguis dibuixar un somriure i aquest et miri!!!! M'agrada.
Volia dir: d'un
i a mi m'agrada que t'agradi! :-) (aquest somriure et mira a tu...)
Publica un comentari a l'entrada