Avui agafaria els meus pinzells
i la paleta de colors,
i aniria pintant somriures
per què el vent,
com qui no vol,
els penges com fanalets
al teu camí.
Sota la pell hi ha carn encara, a Amposta
Fa 10 hores
divendres, 11 de setembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Doncs ja m'he penjat un somriure pintat en el meu camí, amb el teu permís....és un somriure molt tendre i suau com el d'un infant amb un globus de colors...
Elvira, deixant algun per mi :-p
Ai que ja he fet faltes d'ortografia ! :(
Que no cunda el pànico...hi ha somriures per tothom, suposo, oi Calaix? tranquil.la de tant en tant jo també en faig ( de faltes d'ortografia) encara que faci de profe...ningú és perfecte
jo crec que el vent a fet molt bona feina i a portat somriures a tot arreu :-)
Publica un comentari a l'entrada