dimarts, 23 de febrer del 2010

principi de conte

Avui tinc ganes de conte. Aquí fa fred i miro al meu voltant. Les finestres semblen tancades i el cel gris queda a fora. M'hi acosto i passo els dits per on es toquen les fusteries de la finestra... passa aire... i no hi puc fer res... no vui tancar les portes hermètiques... tinc por de que no passi prou aire i l'habitació quedi amb un resclosit de tancat. Les habitacions s'han de ventilar. Els avis sempre ho feien... ho tenien tot obert fins que la negror tapava el sol... De petita sempre m'agradava anar a casa els avis. Allà m'explicaven contes i jugavem a cartes i la meva àvia tenia una rialla que no s'acabava mai... Miro al cel i em distrec amb un ocell que creua al cel. Recordaré aquest gest d'aquí a deu anys? si, ara se que si per què el simple fet de pensar-ho m'ho ha fixat a la memòria. Amb quines coses m'omplo els records... com si no ens faltes espai per recordar tot allò que ens omple de la gent que ens estimem... si tingués tots aquells contes de l'àvia... ara me'ls explicaria a poc a poc i tornaria a somiar que la vida comença i queda tot per descobrir...

5 comentaris:

fanal blau ha dit...

Calaix,

els calaixos de la memòria sempre tenen, ni que sigui petits espais, pels records tendres de les persones que hem estimat tant.
Són com una mena de "joiers" sense joies mundanes, ni de metalls preciosos, però són "joiers" de l'ànima!
Els contes de l'àvia, segur que els tens a la memòria, però pots fer realitat que la vida continúa i tot queda per descobrir i redescobrir!

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carme Rosanas ha dit...

si tingués tots aquells contes de l'àvia... ara me'ls explicaria a poc a poc i tornaria a somiar que la vida comença i queda tot per descobrir...

i un dia en trobo un i me l'explico i m'adono que el descobreixo de nou... el conte és el mateix, però jo no...
ara, puc redescobrir coses que abans em quedaven amagades... i m'adono que sempre queda tot per descobrir i redescobrir...

Elfreelang ha dit...

Calaix davant del que ja han dit Fanal blau i Carme que em queda per a dir? doncs que el prinicipi de conte el trobo preciós i dius coses molt maques, molt tendres comla rialla de l'àvia que no s'acabava mai i com ja et diuen...encara tot queda per a redescobrir...

calaix ha dit...

doncs si... a la vida s'ha d'anar amb la curiositat oberta i descobrir i redescobrir totes les coses que el món ens porta o nosaltres li sabem trobar... i l'experiència i els nous coneixements ens donen altres lectures... i això és bo... :-)