principi de conte

Avui tinc ganes de conte. Aquí fa fred i miro al meu voltant. Les finestres semblen tancades i el cel gris queda a fora. M'hi acosto i passo els dits per on es toquen les fusteries de la finestra... passa aire... i no hi puc fer res... no vui tancar les portes hermètiques... tinc por de que no passi prou aire i l'habitació quedi amb un resclosit de tancat. Les habitacions s'han de ventilar. Els avis sempre ho feien... ho tenien tot obert fins que la negror tapava el sol... De petita sempre m'agradava anar a casa els avis. Allà m'explicaven contes i jugavem a cartes i la meva àvia tenia una rialla que no s'acabava mai... Miro al cel i em distrec amb un ocell que creua al cel. Recordaré aquest gest d'aquí a deu anys? si, ara se que si per què el simple fet de pensar-ho m'ho ha fixat a la memòria. Amb quines coses m'omplo els records... com si no ens faltes espai per recordar tot allò que ens omple de la gent que ens estimem... si tingués tots aquells contes de l'àvia... ara me'ls explicaria a poc a poc i tornaria a somiar que la vida comença i queda tot per descobrir...