skip to main |
skip to sidebar
Escoltant Sanjosex començo a pensar amb el meu dia. I les lletres em porten a llocs propers i avui fa sol. Puc collir les flors que et donaria? Agafaré l'abric, em posaré les botes, caminaré pels carrers encara amb neu a les voreres més arrecerades... i miraré els pocs aparadors oberts, pensant, com sempre, que he de renovar el meu vestuari... per alguna cosa s'ha de començar a canviar... i un canvi en porta un altre... i avui no em toca pensar...
3 comentaris:
és un gran primer canvi, el de vestuari; jo sempre el recomano... Fer-lo de cop, resulta impossible, però pensant en ell cada dia, en cada compra, al cap d'uns anys s'ha aconseguit... Desfer-se de certes prendes, de certs jerseys, és desfer-se d'etapes de la vida, que no vol dir oblidar-les, sinó començar-ne de noves.
Una abraçada molt gran.
Àlex.
doncs si, tens tota la raó... ;-)
una abraçada
Quasi tot ho ha dit l'Alexandre...una abraçada i és cert un petit canvi porta a un altre...
Publica un comentari a l'entrada