on sóc?
altra vegada aquí...
amb la mà, sola, amb l'aire...
val més que me la guardi a la butxaca...
ja sé què toca...
llegir el verç de sempre...
i continuar visquent
"amb tot el risc i tota l'esperança"
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 7 hores
2 comentaris:
Enlloc d'una cabòria t'ha sortit un poema! una abraçada de quasi primavera! i un petó: muuas
un petó i una abraçada! :-)
Publica un comentari a l'entrada