Volia parlar de la pel·lícula iraniana que vaig veure diumenge. "El árbol de la vida". Un poema de colors... que potser hauria d'haver vist en plena nevada, però va tocar ahir... inici de sol i primevera...
Però avui només tinc ganes de ficar-me sota les mantes i tancar els ulls i deixar que la son se m'emporti aquesta sensació d'inici de febre i mal de coll i nas tapat... realment aquest any els refredats s'allarguen... sort que puc dormir!
Llegint La noia del parc, de Francesc Cabiró
Fa 4 hores
3 comentaris:
Que et recuperis ben aviat! Petons
Quin greu em sap calaix, mira que si t'has encomanat del meu refredat? com que et vaig esternudar en algun comentari...sobretot tapa't beu molts líquids, sucs de fruita, aigua amb llimona i mel, brou...
Gràcies! ara estic una mica afònica... però suposo que estic més aprop del final ;-) no crec que me l'hagis encomanat Elvira... només ha coincidit... és època de refredats...
petons a totes dues ;-)
Publica un comentari a l'entrada